Cantar, per mi es:
https://soundcloud.com/isabel-iborra/2-oh-serena-de-la-nit
L’esperit que et fa
sentir viu i content de viure. L’empenta que t’ajuda en els
moments baixos.
Per mi, les cançons són l’eina amb la qual
pots treballar la felicitat, la memòria de
les nostres arrels,la comunicació i la
amistat. Les emocions de la vida...
Per això sempre he tingut interès en conèixer
les cançons que s’han cantat a la
nostra terra i al llarg de la vida he anat trobant persones
cantaires de les que he pogut
aprendre i recopilar unes sis-centes cançons;
de les quals almenys quatre-centes estan
apunt de perdre’s.La majoria son del
Lluçanès, aquesta terra tan oblidada i i poc
reconeguda.
reconeguda.
Però tan estimada per els que en som fills.
Quan cantem cançons populars,l’esperit de la
tradició viu en nosaltres.
Poc a poc les cançons s’han anat transformant, a vegades
les lletres i d’altres les tonades.
També s’ en han fet de noves.
Entenc com a cants del Lluçanès les que es canten o es cantaven, des de fa almenys uns cent anys.
https://soundcloud.com/isabel-iborra/2-oh-serena-de-la-nit
Aquesta si que es una de les cançons que la mare va aprendre de la seva:
La Caterina sayós Arau.
En aquell temps els casaments eren més un tracte comercial, considerat com a mes seriós que no pas els enamoraments. Aquesta cançó fa referència a axó i el regateig corresponent a l`hora de fer un tracte.
Oh serena de la nit
ara que la gent reposa
no reposen els meus
ulls
que volen dormir i
no poden.
que
volen dormir i no poden.
Nit i dia estic pensant
en l’amor de vos minyona
l’ altre dia vaig saber
que érau a l’horta tota sola.
que érau a l’horta tota sola.
Que regava el seu jardí:
Roserets i d’altres flores.
Deuvosguard dolceta
amor:
M’en voldríeu dar
una rosa?
M’en
voldríeu dar una rosa?
Mes valdría jovenet
que parléssim d’
altres coses:
del que heu dit i
parlat
de tractar-ne matrimoni.
de
tractar-ne matrimoni.
Jo ja sé que vos
heu dit
que no era un
galant jove.
No os penséssiu vos
tampoc
ser del món la més formosa.
ser
del món la més formosa.
No os penséssiu vos
tampoc
ser del món la més formosa
que la flor que no
hi ha mel
les abelles no l’ adoren.
les
abelles no l’ adoren.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada